Afavorir la integració. Les classes de sordmuts

ANtonio-GasconPor Antonio Gascón Ricao,

Barcelona, 2011.

Sección: Artículos, historia.




Antecedents

Sense entrar en els controvertits orígens a Espanya, durant els segles XVI i XVII, de la mal anomenada educació dels sords —en ser més que rebatuts—, tot renunciant, a més, a ser bel- ligerants pel que fa a quina ciutat espanyola va ser la primera que va tenir la relativa sort d’obrir una escola pública per als «sordomudos», en el cas de Madrid a la fi del segle XVIII, o a l’ini- ci del XIX la de Barcelona, tot sembla indicar, encara que no fos així, que la primera interessada a implantar aquella educació especial dedicada a pal·liar els efectes devastadors de la disca- pacitat auditiva en tots els seus aspectes, no va ser cap ciutat —no tenien els mitjans econòmics—, sinó la mateixa Corona espanyola, encarnada en la figura del rei Carles IV, pare de Fer- ran VII, el Desitjat.

Tanmateix, aquella presumpta preocupació educativa en favor dels sords per part de la monarquia espanyola és discutible en tenir-se notícia de la implicació personal, en aquell tema pri- merenc, de Manuel Godoy, favorit i primer secretari d’Estat, se- gons la qual en va ser l’impulsor precisament Manuel Godoy,3 empès per una sordesa sobrevinguda al seu amic Francisco Goya i Lucientes4 a causa d’una malaltia desconeguda l’any 1792. Aquesta iniciativa de Godoy que era, i és, molt comuna, lamentablement va quedar circumscrita a Madrid i a les Escue- las Pías de Avapiés (Colegio de San Fernando). Leer más … (Descargar PDF,  990KB)

Sé el primero en comentar

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *